L’origen del cultiu de l’olivera a Catalunya i particularment a la comarca de la Terra Alta és atribuït als àrabs, tant és així que encara la denominació de “almàsseres” per als molins d’obtenció d’oli d’oliva és una clara referència a aquest origen àrab. Segons manifesta l’historiador Anton Monner en la seva obra “Cartes de poblament de Gandesa” (1992), l’any 1192, fa 850 anys, en el moment de la transició àrab cristiana, ja s’obtenia oli a la comarca Terra Alta com a base de la producció agrària.

Fins i tot, es pot retrocedir fins a les civilitzacions hel·lèniques i romàniques, en què per les restes arqueològiques trobades de l’època (vaixells enfonsats, àmfores de vi i oli, …) es dedueix que tant la Terra Alta com les comarques veïnes eren exportadores de oli a la resta de productes de la ribera de la Mediterrània.

Pascual Madoz en la seva obra titulada “Diccionari Geogràfic” (1847) cita que el 1847 referint-se a la zona de Gandesa, “… es produeix en aquest país, abundant i fi oli, blat, sègol …”. Aquest mateix autor, també documenta que sobre la meitat del segle XIX, l’oli ocupava en l’actual Terra Alta el principal espai de cultiu, molt per sobre del produït actualment. Un altre historiador, Daniel Martínez, en el seu llibre “Història del Pinell” (1992), referint-se al municipi de Pinell de Brai, cita també l’olivera com a principal cultiu d’aquest municipi xifrant en 418 hectàrees l’extensió ocupada. Encara que aquest autor no esmenta l’any estadístic a què es refereix, es pressuposa que correspon a la meitat dels anys 1800.

Cap a 1900, les oliveres ocupaven el segon lloc en els cultius de la comarca de la Terra Alta, el que representa més del 28% del sòl conreat, repartides entre tots els municipis, entre un 20 i un 44%. Els municipis amb major superfície de conreu d’olivera eren Batea, la Fatarella i Horta de Sant Joan. La producció d’oli era al voltant de dos milions de quilos.

SEGELL DE QUALITAT
Una DOP (Denominació d’Origen Protegida) és un distintiu de qualitat reconegut a nivell de la Comunitat Europea, el qual certifica la procedència d’un producte agroalimentari d’una zona determinada. La qualitat o característiques del producte són degudes essencialment o exclusivament al medi geogràfic en el qual es realitzen la producció, la transformació i l’elaboració.