El terme municipal de Vilalba dels Arcs, de 67,09 km² d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca de la Terra Alta. Limita a l’est amb el terme de la Fatarella, al sud-est amb Gandesa, al sud-oest amb Batea, al nord-oest amb la Pobla de Massaluca i al nord amb el municipi de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). S’estén entre la vall de Voravall i una sèrie d’elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta (548 m). Tot el territori és molt trencat i solcat pel barranc de les Capçades i d’altres que porten les aigües a l’Ebre a través de la vall de Voravall i la vall de les Comes.

És coneguda arreu la representació de La Passió de Vilalba dels Arcs durant la Setmana Santa. El Dijous Sant i el Dissabte Sant la població es converteix en el Jerusalem del segle I on els carrers medievals i les façanes de les cases fan de teló de fons d’aquesta singular obra de teatre a l’aire lliure.

Història
El municipi de Vilalba dels Arcs formà part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou el comanador de Miravet Bernat de Campanisa qui atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors segons el document que es conserva publicat per Font i Rius. Al passar els béns de l’extingit orde del Temple als hospitalers, el 1317, continuà sota el domini d’aquests en l’anomenada Castellania d’Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d’Ascó.

La despoblació del segle XIV provocada per les epidèmies féu perdre la condició d’universitats o municipis autònoms. Al final del segle XV hom creà la comanda de Vilalba dels Arcs, i segons l’historiador gandesà Anton Monner el primer comanador fou Joan de Liany (1485) i el darrer, Gaspar Català (1787), encara que la comanda deixà de tenir vigència efectiva amb la desamortització. La comanda representà una època d’esplendor per a la població que es palesà en la construcció de la nova església, el segle XVII.

En la Guerra dels Segadors, el 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila. Un cop acabada, el 1652, operaren, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins al 1685, alguns dels quals moriren lluitant contra les tropes del rei, i d’altres enforcats a la plaça pública.

Durant la Guerra de Successió, a l’hospital de la vila moriren molts de soldats malferits i al fossar de la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia foren enterrats nombrosos morts d’un i l’altre bàndol. El 29 de gener de 1706, els castellans ocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat. Fins al 1759 hi hagué una tropa d’ocupació de 50 soldats.

En les guerres carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins, encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en els setges de Gandesa.
En la darrera guerra civil, al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s’estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l’Ebre a l’indret conegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d’una bona part de la vila.